Títol: El tron de foc
Saga: Cròniques de Kane III
Autor: Rick Riordan
Editorial: La Galera
Número de pàgines: 432
Sinopsi: Quan els joves mags Carter i Sadie van aprendre a seguir els passos dels antics déus egipcis, van prendre consciència que els tocaria jugar un paper molt important en el restabliment del Maat (ordre) en el món. El que no sabien era que el món es convertiria en un lloc tan caòtic! La serp del caos, Apofis, està lliure i amenaça de destruir la Terra en tres dies. Els mags estan dividits, els déus estan desapareixent, i els que queden són febles. En Walt, un dels deixebles més ben dotats del Carter i la Sadie, està condemnat i nota que les forces el van abandonant. La Zia està molt enfeinada fent de mainadera del senil déu del Sol, Ra, i no pot ajudar gaire. Què poden fer un parell d'adolescents i un grapat d'aprenents?
Hi ha una manera d'aturar Apofis, però al Carter i la Sadie els pot costar la vida. I tot i així no és segur que funcioni. Implica confiar que l'esperit d'un mag psicòpata no els trairà, o encara pitjor, no els matarà. Han d'estar ben bojos per intentar-ho.
Amb comentaris divertits, monstres memorables, i un carrussel d'amics i enemics, l'emoció no afluixa en L'ombra de la serp, la brillant conclusió de la trilogia dels Kane.
En la següent entrada poden haver spoliers sobre les primeres parts de la saga, "La piràmide vermella".
Mesos després del final de la Piràmide Vermella, Sadi i Carter viuen a la casa de Brooklin, reconvertida ara en una acadèmia on ells mateixos ensenyen a joves amb sang egípcia a utilitzar i controlar els seus poders. L'imminent alliberament del deu Apofis suposa una nova missió per als Kane i un nou punt d'enfrontament amb la casa de la Vida degut a les dues maneres de veure com han d'afrontar la situació; per una part els joves Kane volen alliberar al deu Ra ja que creuen que sols el seu etern rival serà capaç de controlar-lo, en canvi la Casa de la vida segueix culpant als deus dels seus problemes i vol evitar que s'involucren en assumptes terrenals.
En aquesta nova aventura Sadi i Carter ja no compten amb l'ajuda dels deus Isis i Horus, ja que ja han deixat el seus cossos, però compten amb el seus novicis i amb nous deus que els ajudaran a assolir els seus objectius. Noves aventures, nous viatges al duat i molta màgia per evitar que el deu serp es menge el sol i s'instaure el règim del caos.
Opinió personal: Aquesta segona part m'ha agradat tant o més que la primera, tant els elements nous com els que es repeteixen de la primera part els veig un encert.
Per una part em pareix molt interessant l'ambientació egípcia, crec que l'autor segueix sortint-se molt bé construint històries entretingudes utilitzant com a base la mitologia, i al mateix temps la forma que té de contar la història, fer una transcripció de les suposades gravacions dels propis protagonistes, aconsegueix conèixer com es senten i el que pensen els personatges, en definitiva, ens permet acostar-nos més a la història.
Per altra part veig positiu que s'hagen incorporat nous personatges, tant terrenals com deus, ja que les seves problemàtiques i noves relacions aconsegueixen enriquir la història.
L'únic punt negatiu de la història tal vegada seria la falta de complexitat en alguns punts. Desconec si deu ser per voler arribar també a un públic més infantil, però en alguns punts costa creure que front a problemes tant greus els protagonistes sempre aconsegueixen sortir-se'n tant ràpids i amb pocs efectes col·laterals; així i tot trobe que és una saga molt interessant i de ven segur que en les pròximes setmanes em posaré amb la seva tercera part, L'ombra de la serp.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada