Ressenya: Els bessons congelats

Avui us porte una ressenya d'Els bessons congelats, l'últim llibre publicat protagonitzat per Flanagan i el primer que m'he llegit jo d'aquest personatge. Desconec si el no haver llegit les històries anteriors haurà fet variar la meva perspectiva sobre els personatges o la trama, així que si sou seguidors de les aventures del Joan (o no) i voleu compartir la vostra opinió, teniu els comentaris oberts.

Títol: Els bessons congelats
Autor: Andreu Martí i Jaume Ribera
Editorial: Fanbooks
Número de pàgines: 382
Sinòpsi: El Flanagan ja té dinou anys i per pagar-se els estudis de Criminologia accepta un cas que l’intriga molt: una dona de Valldenàs, un poble d’alta muntanya, ha trobat dos bessons morts i congelats enmig d’un bosc. Abans que arribi la policia, però, els bessons desapareixen misteriosament. I el gran ressò mediàtic del cas ha omplert el poble d’estudiosos de l’esoterisme i de les abduccions extraterrestres.
Quan el Flanagan comença a fer preguntes, de seguida s’adona que l’alcalde, la policia local i altres persones sospitoses es comporten d’una manera massa estranya... El Flanagan es llança de cap a investigar!


El Flanagan  ja és major d'edat i necessita encarar el seu futur, els problemes econòmics familiars l'impedeixen estudiar criminologia i haurà d'incorporar-se en breu al món professional. El Joan agafarà un últim cas on no sols estarà en joc el resoldre el misteri o no, sinó que del seu èxit dependrà el poder treballar en allò que sempre li ha agradat o haurà d'acceptar un treball seriós i avorrit en una oficina.

Per resoldre el cas, Flanagan i Xarxenaguer, el seu amic i soci, visiten el poble on va tindre lloc el cas del Bessons congelats, un misteri que va passar fa 7 anys on dos germans van aparèixer morts en una muntanya nevada i  van desaparèixer a les poques hores; interrogant als diferents afectats aniran reconstruint una història que cada vegada s'anirà fent més gran i on tindran cabuda trames polítiques, interessos urbanístics i algun interessat en l'esoterisme.

Un nou misteri, una carrera contra rellotge i alguns petits tocs de relacions amoroses són els ingredients principals d'aquest llibre on ens trobem amb un protagonista més adult i una història més complexa.


Opinió personal: Reconec que em vaig agafar aquest llibre sense grans pretensions, quan vaig tenir l'oportunitat de llegir-lo em tirava un poc cap enrere el posar-me d'avant d'una història ja construïda  per dotze llibres sense conèixer res d'ella, però tot i que en la primera meitat del llibre vaig tenir un petit rebuig front a l'egocentrisme en les formes d'actuar del personatge principal, he de reconèixer que l'intriga i la facilitat de lectura m'ha empés a llegir-lo complet i acabar amb una percepció més positiva front al protagonista.

El misteri que s'ha presentat i la seva resolució m'ha enganxat des del primer moments, i el haver-lo ambientat en el mon contemporani, incorporant abundants tocs de temàtiques d'actualitat,  ho veig molt encertat i crec que li atorga un plus a la història.

En definitiva, si us interessen els llibres de misteri, i encara que no us hageu llegit  cap del llibres anterior, us recomanaria llegir-lo. En el meu cas, no descarto en un futur agafar-me algunes de les "preqüeles" publicades anteriorment.

Ressenya: El tron de foc

Avui us porte una ressenya de l'últim llibre que m'he acabat, El tron de foc, la segona part de les cròniques de Kane. Com ja vam poder veure en l'inici de la saga, "La piràmide Vermella", Rick Riordan ens confirma la seva facilitat per barrejar mitologia amb una història d'aventures entretinguda per al públic juvenil.

Títol: El tron de foc
Saga: Cròniques de Kane III
Autor: Rick Riordan
Editorial: La Galera
Número de pàgines: 432
Sinopsi: Quan els joves mags Carter i Sadie van aprendre a seguir els passos dels antics déus egipcis, van prendre consciència que els tocaria jugar un paper molt important en el restabliment del Maat (ordre) en el món. El que no sabien era que el món es convertiria en un lloc tan caòtic! La serp del caos, Apofis, està lliure i amenaça de destruir la Terra en tres dies. Els mags estan dividits, els déus estan desapareixent, i els que queden són febles. En Walt, un dels deixebles més ben dotats del Carter i la Sadie, està condemnat i nota que les forces el van abandonant. La Zia està molt enfeinada fent de mainadera del senil déu del Sol, Ra, i no pot ajudar gaire. Què poden fer un parell d'adolescents i un grapat d'aprenents?

Hi ha una manera d'aturar Apofis, però al Carter i la Sadie els pot costar la vida. I tot i així no és segur que funcioni. Implica confiar que l'esperit d'un mag psicòpata no els trairà, o encara pitjor, no els matarà. Han d'estar ben bojos per intentar-ho.

Amb comentaris divertits, monstres memorables, i un carrussel d'amics i enemics, l'emoció no afluixa en L'ombra de la serp, la brillant conclusió de la trilogia dels Kane.


En la següent entrada poden haver spoliers sobre les primeres parts de la saga, "La piràmide vermella".




Mesos després del final de la Piràmide Vermella, Sadi i Carter viuen a la casa de Brooklin,  reconvertida ara en una acadèmia on ells mateixos ensenyen a joves amb sang egípcia a utilitzar i controlar els seus poders. L'imminent alliberament del deu Apofis suposa una nova missió per als Kane i un nou punt d'enfrontament amb la casa de la Vida degut a les dues maneres de veure com han d'afrontar la situació; per una part els joves Kane volen alliberar al deu Ra ja que creuen que sols el seu etern rival serà capaç de controlar-lo, en canvi la Casa de la vida segueix culpant als deus dels seus problemes i vol evitar que s'involucren en assumptes terrenals.

En aquesta nova aventura Sadi i Carter ja no compten amb l'ajuda dels deus Isis i Horus, ja que ja han deixat el seus cossos, però compten amb el seus novicis i amb nous deus que els ajudaran a assolir els seus objectius. Noves aventures, nous viatges al duat i molta màgia per evitar que el deu serp es menge el sol i s'instaure el règim del caos.

Opinió personal: Aquesta segona part m'ha agradat tant o més que la primera, tant els elements nous com els que es repeteixen de la primera part els veig un encert.
Per una part em pareix molt interessant l'ambientació egípcia, crec que l'autor segueix sortint-se molt bé construint històries entretingudes utilitzant com a base la mitologia, i al mateix temps la forma que té de contar la història, fer una transcripció de les suposades gravacions dels propis protagonistes, aconsegueix  conèixer com es senten i el que pensen els personatges, en definitiva, ens permet acostar-nos més a la història.
Per altra part veig positiu que s'hagen incorporat nous personatges, tant terrenals com deus, ja que les seves problemàtiques i noves relacions aconsegueixen enriquir la història.

L'únic punt negatiu de la història tal vegada seria la falta de complexitat en alguns punts. Desconec si deu ser per voler arribar també a un públic més infantil, però en alguns punts costa creure que  front a problemes tant greus els protagonistes sempre aconsegueixen sortir-se'n tant ràpids i amb pocs efectes col·laterals; així i tot trobe que és una saga molt interessant i de ven segur que en les pròximes setmanes em posaré amb la seva tercera part, L'ombra de la serp.

Ressenya: Primavera encesa

Un grup d'estudiants decideixen eixir a la porta dels seus institut per manifestar-se per criticar les retallades en educació i la demanda d'un ensenyament públic i de qualitat. Com a conseqüència de les desmesurades càrregues policials que intenten evitar que els joves tallen el carrer Xàtiva, la mobilització aconsegueix un gran ressò mediàtic i les mostres de recolzament  s'escampen com la pólvora per altres centres de la ciutat i de l'estat.

En aquesta primera ressenya us presentaré un llibre amb una història que està d'aniversari: "Primavera  encesa" de Vicent Borràs. Un recull d'històries ambientades en els fets ocorreguts a València a mitjans de febrer del 2012.

Títol: Primavera encesa
Autor: Vicent Borràs
Editorial: Bromera 
Número de pàgines: 184
Sinopsi: Les mirades d’Àngel i de Nada es troben enmig d’una multitud d’estudiants perplexos davant les porres i el soroll, intimidats per l’helicòpter de la policia que sobrevola els seus caps. Són mirades carregades de reivindicació i de por, però també d’emoció i, sobretot, de futur. La «primavera valenciana» acaba d'esclatar, prompte es produiran les càrregues policials que –lluny de silenciar la veu d’uns joves que protestaven per les retallades en educació– van ser el germen d’un episodi colpidor que va sacsejar la consciència social, que reclamava canvis.




L'autor ens presenta un entramat d'històries ambientades en els fets ocorreguts a València però no centrats exclusivament en ells. A mesura que vam passant les pàgines, se'ns van presentant diferents personatges d'un gran ventall d'edats i classes socials amb les seves històries i problemàtiques personals,  però que poc a poc es van anant interrelacionant fins arribar a una xarxa on podem conèixer les diferents visions dels fets que ocorren.

Pel seu títol podríem pensar que ens anem a trobar amb una descripció més exhaustiva i detallada del que va passar durant aquells dies a la capital del Túria, podríem creure que les revoltes serien l'ingredient principal d'aquest llibre, però en realitat ens trobem front a una novel·la on les històries personals són el seu epicentre i la primavera valenciana sols és un dels principals condiments.

A part de la lluita per l'educació, també tenen cabuda en aquest llibre altres aspectes de gran actualitat com l'atur, les conseqüències de l'explotació de la bombolla immobiliària o el racisme.

Opinió personal: Crec que la història i els personatges estan ven construïts i, encara que no siga una història complexa, la interconnexió entre les diferents històries facilita el anar passant d'un personatge a l'altre per poder conèixer la història global.. Respecte al títol i centrar tota la promoció del llibre en els fets dels Lluís Vives tinc opinions confrontades, per una banda crec que pot semblar un element de pur màrqueting, ja que després de llegir la novel·la és cert que sols és un element més, però per altra banda admet que sóc el primer que tal vegada no m'hauria acostat al  llibre, i encara que siga dins  d'una història més general, si que ha servit per recordar i descobrir aspectes desconeguts d'aquests fets i, això sí, crec que no està de més conèixer-ho i no oblidar-ho.

Presentació

Hola a tots i totes, obri aquest petit espai a la blogosfera per contar-vos la meva opinió sobre aquells llibres que vagen caient a les meves mans i m'atraguen tant per obrir-los i llegir-los fins el final.

No se si les meves opinions interessaran a algú o quan duraran les meves ganes de seguir actualitzant aquest bloc, però com sóc el primer que abans de llegir un llibre m'agrada llegir l'opinió d'altres, em veig amb l'obligació moral d'aportar també les meves, ja siga cas que li puguen servir a algú.

Les meves entrades seran basades principalment amb llibre de literatura juvenil, i més concretament amb llibres juvenils amb gran càrrega de fantasia, ciència ficció o misteri, encara que segurament també hi haurà algun que altre que no entraran 100% dins d'aquest etiqueta.

Us convide a opinar, criticar i compartir allò que vulgueu.